PROPIETAT
|
DESCRIPCIÓ
|
EXEMPLE
|
|
Conductivitat del so
|
Propagació del so, la major part dels sòlids i
líquids són bons conductors.
|
En envans, pisos i sostres s'empren materials
aïllants de so com el porexpan.
|
|
Conductivitat tèrmica
|
Propietat
que tenen els cossos o mitjans de transmetre més o menys fàcilment d'un punt
a un altre de la seva massa, la calor.
|
Els metalls són bons conductors. En
olles de cuina metàl·liques. Els radiadors de calor.
|
|
Conductivitat elèctrica
|
Propietat que tenen els cossos o
mitjans de transmetre més o menys fàcilment d'un punt a un altre de la seva
massa, l'electricitat.
|
Cables de conducció elèctrica.
|
|
Calor específica
|
La calor necessària per a augmentar
un grau la temperatura d'un cos d'un kg de massa, depén de les característiques del cos.
|
||
Temperatura de fusió
|
Temperatura a la què un cos passa de sòlid a
líquid.
|
En les bombetes per a fer llum, s'utilitza el
wolframi que té una temperatura de fusió elevada.
Fusió de plàstics per a donar-los forma.
|
|
Densitat
|
És la quantitat de massa continguda en
una unitat de volum.
|
En les barques s'utilitza fibra de
vidre a causa de la seua baixa densitat.
Saber la concentració de metall en un
aliatge.
|
|
Fragilitat
|
Materials que es trenquen fàcilment.
El contrari de resiliència.
|
El vidre és fràgil i per a disminuir
aquesta característica s'utilitzen altres materials com recobriments
plàstics.
|
|
Resiliència
|
Capacitat que permet que un material després de patir un
cop o un trauma no es trenque. El contrari de fragilitat.
|
Una pilota de demolición.
|
|
Ductilitat
|
Capacitat dels materials per a extendre's i
formar fils.
|
El coure que s'utilitza per a fer cables
elèctrics.
|
|
Maleabilitat
|
Propietat dels metalls que els permet
estendre's en làmines o fulls.
|
En carcasses d'ordinador, portes,
safates...
|
|
Tenacitat
|
És la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se.
|
Un martell
|
|
Resistència a les forces
|
Propietat
dels cossos sòlids que els permet resistir l’acció de les forces i de les
deformacions.
|
Nylon de les rodes dels monopatins.
|
|
Elasticitat
|
Propietat dels cossos deformats de recuperar la
seva forma o volum primitiu després de la deformació.
|
En gomes per al cabell.
|
|
Duresa
|
Propietat dels materials que ens
permet fer incisions sobre altres, ratllar-los o desgastar-los.
|
El diamant s'utilitza en màquines
abrasives.
|
|
Resistivitat elèctrica
|
Cables de conducció elèctrica.
|
||
Magnetisme
|
Tendència dels materials metàl·lics
a atraure’s entre ells.
|
Brúixola.
|
|
Resistència a la corrosió
|
Niquel, plata,
titani
|
Pàgines
Cita
... Hi ha dues coses essencials en la ciència: una és posseir la imaginació necessària per a atrevir-se, per a aventurar-se, per anar amb les idees més enllà del que un ja coneix, i l'altra consisteix a posar a prova tals noves idees de la forma més rigorosa.
Sir John Eccles
Premi Nobel de Medicina 1963
Sir John Eccles
Premi Nobel de Medicina 1963
12/5/14
Tema 7 Algunes propietats dels materials
L'alumnat de CMC ha realitzat la següent tabla:
Etiquetes de comentaris:
Tema 7. Noves necessitats nous materials
1/4/14
Tema 6. Carta europea de l'aigua
Llegiu la carta europea de l'aigua
http://www.xtec.cat/ceip-paucasals-viladecans/mediambient/Aigua/carta_aigua.pdf
http://www.xtec.cat/ceip-paucasals-viladecans/mediambient/Aigua/carta_aigua.pdf
Tema 6. Preguntes sobre explosió demogràfica
Després de llegir el següent article: http://www.slideshare.net/ArcaReal/ya-somos-7000
- Com repercutirà en els recursos una superpoblació?
- Quines solucions proposes?
- Com vol actuar la ONU?
- Quins continents experimentaran major creixement demogràfic?http://ciutadakane.wordpress.com/2009/10/14/superpoblacio-de-mentides/
Tema 6 Efecte hivernacle
L'efecte hivernacle proporciona una de les característiques que fa possible l'existència de vida en la Terra, la temperatura.
El vapor d'aigua, el diòxid de carboni i el metà són gasos d'efecte hivernacle, ja que deixen passar bona part de la radiació que ens arriba del Sol, però no deixen eixir la radiació infraroja que emet el nostre planeta. Els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen part de la radiació infraroja, cosa que manté la temperatura de l'atmosfera en una mitjana de 15º C. Això permet l'existència d'aigua líquida en el planeta.
EL PROBLEMA DE L'INCREMENT DE L'EFECTE HIVERNACLE
En els darrers anys l'increment de la combustió de biomassa, superfícies forestals, carbó i petroli ha fet augmentar la quantitat de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, l'escalfament global de planeta.
El canvi climàtic és la modificació dels paràmetres climàtics de la Terra (temperatura, precipitacions, pressió, nuvolositat...) que persisteix a llarg termini.
El canvi climàtic té conseqüències en l'ecosfera: disminució d'aigua en forma de gel en el planeta, canvi en el nivell del mar, desertificació, disminució de la biodiversitat. També modificarà el desenvolupament econòmic i social de la humanitat.
El vapor d'aigua, el diòxid de carboni i el metà són gasos d'efecte hivernacle, ja que deixen passar bona part de la radiació que ens arriba del Sol, però no deixen eixir la radiació infraroja que emet el nostre planeta. Els gasos d'efecte hivernacle absorbeixen part de la radiació infraroja, cosa que manté la temperatura de l'atmosfera en una mitjana de 15º C. Això permet l'existència d'aigua líquida en el planeta.
EL PROBLEMA DE L'INCREMENT DE L'EFECTE HIVERNACLE
En els darrers anys l'increment de la combustió de biomassa, superfícies forestals, carbó i petroli ha fet augmentar la quantitat de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, l'escalfament global de planeta.
El canvi climàtic és la modificació dels paràmetres climàtics de la Terra (temperatura, precipitacions, pressió, nuvolositat...) que persisteix a llarg termini.
El canvi climàtic té conseqüències en l'ecosfera: disminució d'aigua en forma de gel en el planeta, canvi en el nivell del mar, desertificació, disminució de la biodiversitat. També modificarà el desenvolupament econòmic i social de la humanitat.
Tema 6 Capes de l'atmosfera
- Troposfera, és la capa que està en contacte amb la superfície terrestre i té el major percentatge dels gasos imprescindibles per a la vida com l'oxigen. És on ocorren els fenòmens meteorològics i s'hi formen núvols. El seu espessor mitjà és de 12 Km.
- Estratosfera, Aquesta capa s'estén des de la troposfera fins els 50 km d'altura. Està formada per capes de gasos, una d'aquestes és la capa d'ozó que protegeix els éssers vius de l'acció perjudicial dels rajos ultraviolats.
- Mesosfera, arriba fins els 80Km. La temperatura descendeix fins els -90 º C. S'hi produeixen nombroses turbulències i s'hi formen núvols de cristalls de gel.
- Termosfera o ionosfera, arriba als 400 Km. És la capa a la què arriba més radiació solar, les temperatures són elevades. S'hi desintegren molts meteorits. S'hi reflecteixen les ones de ràdio i televisió.
- Exosfera, arriba fins l'espai exterior té poca concentració de gasos.
4/3/14
Tema 4. La testosterona i la borsa
Després de llegir l'article de La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.com/vida/20090113/53617671816/los-beneficios-de-los-brokers-dependen-de-las-hormonas-sexuales-masculinas.html
i d'estudiar com influeixen els gens en l'herència de la llargària dels dits anular i índex, hem esbrinat que:
http://www.lavanguardia.com/vida/20090113/53617671816/los-beneficios-de-los-brokers-dependen-de-las-hormonas-sexuales-masculinas.html
i d'estudiar com influeixen els gens en l'herència de la llargària dels dits anular i índex, hem esbrinat que:
- Los brókers que estuvieron expuestos a mayores niveles de testosterona en su fase prenatal, tienen mayores beneficios en bolsa, según la Universidad de Cambrige.
- La diferencia de longitud entre los dedos anular e índice de un individuo depende también de los niveles de andrógenos durante su periodo embrionario.
- Cuanto mayor es el anular de una persona respecto al índice, mejor bróker es.
- En nuestra clase la mayor parte de los individuos tienen el índice más corto que el anular, i las chicas tienen una diferencia menor de longitud entre los dos dedos que los chicos. Esto puede deberse a que las manos de las chicas son más pequeñas.
- Els al·lels I I fan que el dit índex siga més llarg que l'anular.
- Els al·lels A A fan que el dit anular siga més llarg que l'índex .
- Quan un xic té els al·les A I el seu dit anular és més llarg que l'índex.
- Quan una xica té els al·les A I el seu dit anular és més curt que l'índex.
- Totes les xiques de la nostra classe tenen els al·lels AA ja que el seu dit anular és més llarg que l'índex.
- Els resultats d'alguns estudis científics són dubtosos.
26/2/14
Tema 4. INSULINA I DIABETIS (resum)
INSULINA
- La insulina és una proteïna de baix pes molecular
- Se segrega en uns grups de cèl·lules del pàncrees anomenats illots de Langerhans
- Facilita l'absorció i l'ús de la glucosa per part de les cèl·lules del cos
- Fins fa poc la insulina s'obtenia del pàncrees d'altres animals
- Actualment es produeix mitjançant enginyeria genètica
- La insuficiència d'insulina causa la diabetis
- L'extracte de pàncrees no proporciona insulina ja que el suc pancreàtic la digereix
- Bating va aconseguir insulina nugant els conductes que porten el suc pancreàtic
DIABETIS MELLITUS
- És una malaltia metabòlica crònica
- La glucosa és el glúcid que utilitzen les cèl·lules com a font d'energia
- Quan no hi ha suficient insulina la glucosa s'acumula en la sang (hiperglucèmia)
- Si no es tracta pot provocar: alteracions en la circulació, en el sistema nerviós, problemes renals i problemes oculars
- Es pot diagnosticar basant-se en una anàlisi de sang
- La glucèmia (quantitat de glucosa en sang) ha d'estar entre 70 i 110 mg/dl
Imatge extreta de: http://cuidatecv.es/va/vida-saludable/diabetes/
6/2/14
Tema 5. Inconvenients de la teràpia gènica
- El gen s'ha de portar a una cèl·lula específica i això té dificultats tècniques.
- Els virus utilitzats com a vectors poden provocar càncer o una resposta immunològica mortal.
- El tractament "ex-vivo" pot curar, però també provocar càncer.
Tema 5. Qüestions sobre Biotecnologia
28/1/14
Tema 5. Remarques sobre ADN
Imatge extreta de: http://isaac-despierta.blogspot.com.es/2013/01/adn-para-el-almacenamiento-de-datos.html
A- Fecundació i número de cromosomes
- La nostra espècie té 23 parells de cromosomes en cada cèl·lula.
- Els nostres gàmetes (òvuls i espermatozoides) tenen 23 cromosomes, és dir, la meitat.
- Després de la fecundació (unió de gàmetes) es forma un zigot que té de nou 23 parells.
- La divisió del zigot dóna lloc a totes les cèl·lules de l'organisme.
B- Composició de l'ADN
- Els cromosomes estan formats per ADN estabilitzat per proteïnes.
- L'ADN guarda la informació genètica.
- L'ADN està format per nucleòtids: una base nitrogenada (A, T, G, C), un glúcid (desoxiribosa) i àcid fosfòric.
- L'ADN forma una doble hèlice.
C- Duplicació de l'ADN
- Les dues cadenes d'ADN se separen.
- Els nucleòtids de cada cadena s'aparellen amb els nucleòtids complementaris.
- Cada cadena serveix de motlle per a la cadena complementària.
- Així el missatge passa de les cèl·lules a les seues filles.
D- Utilitat dels gens
- Una porció d'ADN que indica (codifica) com construir determinada proteïna s'anomena gen.
- Quan un gen, format per ADN, es modifica, la proteïna que aquest codifica també canvia.
E- El genoma humà
- El genoma d'un organisme és el conjunt d'informació genètica que posseeix.
- Els humans tenim 23000 gens, que són el 2% de tot el nostre ADN.
- El projecte "Genoma humà" va aconseguir obtindre tot el llistat de nucleòtids que hi ha en l'ADN d'una cèl·lula humana.
- Coneixem també el genoma d'altres organismes.
- Hi ha organismes més simples que nosaltres amb una quantitat d'ADN major que la nostra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)