Un vídeo del programa quèquicom de TV3:
Ciències per al Món Contemporani
Pàgines
Cita
... Hi ha dues coses essencials en la ciència: una és posseir la imaginació necessària per a atrevir-se, per a aventurar-se, per anar amb les idees més enllà del que un ja coneix, i l'altra consisteix a posar a prova tals noves idees de la forma més rigorosa.
Sir John Eccles
Premi Nobel de Medicina 1963
Sir John Eccles
Premi Nobel de Medicina 1963
6/7/21
8/4/16
Tema 1. Exercici voluntari
Llig el següent article i fes una reflexió de 10 línies on expliques la teua opinió:
Combustible científic
“No trobe lògic de refutar dades tan sols perquè semblen increïbles”, deia el prestigiós astrònom Fred Hoyle. Aquesta és la màgia de la investigació científica, que si el mètode experimental valida uns resultats –per increïbles que puguen semblar– no resulta lògic refutar-los. Fa un mes, apareixia a la prestigiosa revista British Medical Journal la sorprenent investigació d’un professor emèrit de l’Hospital Universitari de Norfolk i Norwich, amb un article titulat: “Sex, aggresion and humor: responses to unicycling” (http://www.bmj.com/cgi/content/full/335/7633/1320). El professor emèrit, de nom Sam Shuster, es va passejar en un monocicle pels carrers de la ciutat, recollint les nombroses observacions i comentaris que la seua afecció despertava en la gent. L’article és divertit, perquè en un principi no intenta constatar res més que les reaccions provocades en la societat per la seua extravagant forma de desplaçar-se: de 400 testimonis recollits, els homes en general se’n varen riure (el 75%) –un percentatge que augmenta extraordinàriament entre els més joves, fins arribar a l’insult i la desqualificació pública. En canvi, entre les dones va provocar comentaris simpàtics, alguns pietosos, però quasi tots estimulants i amables (el 90%). No obstant això, l’experiment va més enllà, i el bon Sam Shuster proposa que el sentit de l’humor depèn dels nivells de testosterona, i com més joves (i més hormonats), més propensos són a riure’s del proïsme, fins i tot d’una manera cruel i agressiva. Shuster indica, en aquest sentit, les poques dones que han estat còmiques (o que es dediquen a contar acudits), i la relació que hi ha entre l’humor i l’agressió. D’aquesta manera, i segons aquest doctor emèrit, hi ha una correlació positiva entre testosterona i sentit de l’humor. Convindreu que el resultat increïble ens pot divertir més o menys, però no per això el podem refutar. Enfileu-vos a un monocicle i ja ho veureu, us podria dir el vell doctor (dermatòleg, a més a més). Tomas Grim, un investigador de la Universitat de Palacky (Txèquia), ve de publicar a la prestigiosa Oikos un article també sorprenent, en què relaciona el consum d’alcohol (cervesa) amb la qualitat de la investigació científica (A possible role of social activity to explain differences in publication output among ecologists). En aquest cas la correlació és negativa: “Vaig analitzar les publicacions dels ecòlegs d’ocells (la meua especialització) i vaig preguntar-los quantes ampolles de cervesa bevien per setmana i ho vaig calcular per litres cada any.” L’article és metodològicament impecable, amb taules i estadístiques acuradament elaborades: “La suma de cervesa consumida per any estava significativament i negativament relacionada amb el nombre d’articles publicats.” Però el doctor Grim encara va més lluny per a testar el seu mètode: “Els habitants de Bohèmia tenen fama de beure més cervesa per càpita per any. Per tant vaig fer la predicció que tindrien també un percentatge de publicació menor respecte als altres investigadors. I efectivament, els investigadors de Bohèmia publicaren menys articles per any.” “No trobe lògic de refutar dades tan sols perquè semblen increïbles”, deia l’astrònom Fred Hoyle. És clar que ens podem demanar per a què serveixen les dades del doctor Grim, però això són figues d’un altre paner. Els fets són els fets, i sembla inqüestionable que l’activitat social --beure cervesa al pub– produeix una baixa rendibilitat científica. Qui sap si algun dia aquesta dada (litres de cervesa / any) s’haurà de consignar en un currículum científic... Comptat i debatut, em demane quanta cervesa deu beure el bon Sam Shuster. Això explicaria tantes coses...
Martí Domínguez http://www.eltemps.net/op_alt.php?num_id=130 Consulta: 24 de juny de 2010
Combustible científic
“No trobe lògic de refutar dades tan sols perquè semblen increïbles”, deia el prestigiós astrònom Fred Hoyle. Aquesta és la màgia de la investigació científica, que si el mètode experimental valida uns resultats –per increïbles que puguen semblar– no resulta lògic refutar-los. Fa un mes, apareixia a la prestigiosa revista British Medical Journal la sorprenent investigació d’un professor emèrit de l’Hospital Universitari de Norfolk i Norwich, amb un article titulat: “Sex, aggresion and humor: responses to unicycling” (http://www.bmj.com/cgi/content/full/335/7633/1320). El professor emèrit, de nom Sam Shuster, es va passejar en un monocicle pels carrers de la ciutat, recollint les nombroses observacions i comentaris que la seua afecció despertava en la gent. L’article és divertit, perquè en un principi no intenta constatar res més que les reaccions provocades en la societat per la seua extravagant forma de desplaçar-se: de 400 testimonis recollits, els homes en general se’n varen riure (el 75%) –un percentatge que augmenta extraordinàriament entre els més joves, fins arribar a l’insult i la desqualificació pública. En canvi, entre les dones va provocar comentaris simpàtics, alguns pietosos, però quasi tots estimulants i amables (el 90%). No obstant això, l’experiment va més enllà, i el bon Sam Shuster proposa que el sentit de l’humor depèn dels nivells de testosterona, i com més joves (i més hormonats), més propensos són a riure’s del proïsme, fins i tot d’una manera cruel i agressiva. Shuster indica, en aquest sentit, les poques dones que han estat còmiques (o que es dediquen a contar acudits), i la relació que hi ha entre l’humor i l’agressió. D’aquesta manera, i segons aquest doctor emèrit, hi ha una correlació positiva entre testosterona i sentit de l’humor. Convindreu que el resultat increïble ens pot divertir més o menys, però no per això el podem refutar. Enfileu-vos a un monocicle i ja ho veureu, us podria dir el vell doctor (dermatòleg, a més a més). Tomas Grim, un investigador de la Universitat de Palacky (Txèquia), ve de publicar a la prestigiosa Oikos un article també sorprenent, en què relaciona el consum d’alcohol (cervesa) amb la qualitat de la investigació científica (A possible role of social activity to explain differences in publication output among ecologists). En aquest cas la correlació és negativa: “Vaig analitzar les publicacions dels ecòlegs d’ocells (la meua especialització) i vaig preguntar-los quantes ampolles de cervesa bevien per setmana i ho vaig calcular per litres cada any.” L’article és metodològicament impecable, amb taules i estadístiques acuradament elaborades: “La suma de cervesa consumida per any estava significativament i negativament relacionada amb el nombre d’articles publicats.” Però el doctor Grim encara va més lluny per a testar el seu mètode: “Els habitants de Bohèmia tenen fama de beure més cervesa per càpita per any. Per tant vaig fer la predicció que tindrien també un percentatge de publicació menor respecte als altres investigadors. I efectivament, els investigadors de Bohèmia publicaren menys articles per any.” “No trobe lògic de refutar dades tan sols perquè semblen increïbles”, deia l’astrònom Fred Hoyle. És clar que ens podem demanar per a què serveixen les dades del doctor Grim, però això són figues d’un altre paner. Els fets són els fets, i sembla inqüestionable que l’activitat social --beure cervesa al pub– produeix una baixa rendibilitat científica. Qui sap si algun dia aquesta dada (litres de cervesa / any) s’haurà de consignar en un currículum científic... Comptat i debatut, em demane quanta cervesa deu beure el bon Sam Shuster. Això explicaria tantes coses...
Martí Domínguez http://www.eltemps.net/op_alt.php?num_id=130 Consulta: 24 de juny de 2010
Tema 4 - El jardiner fidel
Pel·lícula El jardiner fidel
Exercici 6 - Respecte de la pel·lícula "El jardinero fiel", Què ha descobert la protagonista que resulta tan greu? Quins interessos tenen els governs i l'empresa farmacèutica implicada?
Tema 5 - Vertader o fals
- L'ADN de diferents persones té molt en comú però existeixen diferències.
- En la tècnica "in vivo" s'extrauen les cèl·lules del pacient, es cultiven amb l'ADN recombinant desitjat i es tornen a introduir en el pacient les cèl·lules modificades.
- Que existisca una coincidència en el número de repeticions de l'ADN pres en determinat lloc i el de certa persona generalment no implica que es tracte de la mateixa persona.
- La teràpia genètica té com objectiu curar totes les persones.
- Només dos bessons idèntics poden tindre la mateixa empremta genètica, amb una probabilitat baixíssima que ocorra altra cosa.
- Existeixen reptes tècnics que consisteixen en portar un gen a un tipus específic de cèl·lula i aconseguir que s'exprese correctament.
- Les empremtes genètiques tenen la funció de detectar un individu pel seu genoma.
- S'anomenen repeticions curtes en tàndem (STR) a les repeticions d'uns pocs nucleòtids a determinats cromosomes.
- La medicina forense ha permés el desenvolupament de mètodes per a la exclusió i la identificacó de delincuents.
Tema 4. Malària
La malària o paludisme està causada pel Plasmodium que és un protozou. El mosquit Anopheles transmet aquest protozou d'una persona a una altra.
Tema 6. L'illa de les flors
- LA ILHA DAS FLORES (La Isla de las Flores)
https://sites.google.com/site/veraciencies/documentals-pel-licules/documentals-pel-licules-ciencies-per-al-mon-contemporani 8-4-2014
1. Abans de veure el curt, teniu dos minuts per escriure en un full una llista...
«Imagineu-vos que, des
d'aquest moment i per un temps indefinit, potser que fins i tot per a
tota la vida, us aneu a viure a una illa deserta. A aquesta illa deserta
esteu sols, no hi ha cap civilització, només animals salvatges, una
densa selva, algun llac o riu i, per suposat, està envoltada per aigua
per totes bandes; per tant, no podeu eixir d'aquesta. Abans
d'anar-vos-en us done l'oportunitat d'escriure ràpidament en un full
totes aquelles coses que considereu importants per viure còmodament a
l'illa, de forma que no noteu cap diferència amb el vostre estil de
vida actual. Podeu dur-vos el que vulgueu i en la quantitat que creieu
adequada per a una estança que pot allargar-se tota la vostra vida. la
llista pot ser tant extensa com us done temps i en ella podeu posar als
amics i amigues, roba menjar, aparells tecnològics (mòbil per a
comunicar-vos, ordinador portàtil, TV...), llibres, una casa, un
supermercat o fins i tot un vaixell per poder tornar"
Després reflexionarem sobre les llistes: número, tipus i quantitat de coses.
2.
Després de veure el curtmetratge, treu de la llista elaborada totes
aquelles coses que s'adquireixen amb diners. Què us queda?
3. Reflexionem:
Com us sentiríeu ara en la vostra illa deserta havent perdut de sobte
totes aquestes coses que consideràveu necessàries per a viure? Quin
paper juguen els diners en el vostre benestar? Quina importància té en
la societat actual?
4. Creus que el nostre estil de vida genera desigualtat i pobresa en altres persones? Per què?
5. Els productors de les coses que consumim, es beneficien de la mateixa manera dels productes que nosaltres?
6. Creus que es podrien donar altres formes d'obtenció, intercanvi i repartiment dels recursos que no utilitzen diners?
7. Creus que el propietari dels porcs és una persona solidària? Per què?
8. Quines dues característiques diferencien als humans de la resta dels mamífers, segons el curtmetratge?
9. Busca informació sobre per què surt un xiquet mort quan parlen del Cesi al curtmetratge.
10. El documental acaba parlant de la llibertat: «libertad
es una palabra que el sueño humano alimenta, que no hay nadie que
explique y nadie que no la entienda». ¿Creus que les persones que viuen a
l'abocador són lliures? I tu et sents lliure? Quines condicions s'han
de donar per viure en llibertat?
11. Elabora
una frase amb les següents paraules relacionades amb el documental:
solidaritat-justícia- llibertat- relacions
d'intercanvi-desigualtat-pobresa.
12. Una
tomaca és plantada, conreada, transportada i venuda al supermercat, però
es fa malbé i acaba al fem. A "La Isla de las Flores" es seguida fins
al seu vertader final, entre animals, fem, dones i xiquets. Quin sistema
econòmic permet aquest recorregut? Per què l'ésser humà l'accepta?
13. Opinió personal justificada. T'ha agradat el curt? Creus que aquest tipus de documentals serveix per alguna cosa?
1/11/15
Decreixement
Us recomanem que busqueu informació sobre Carlos Taibo que explica el decreiximent.
Etiquetes de comentaris:
Tema 6. Una gestió sostenible.,
Tema 8. El veïnatge universal.
8/5/15
Tema 7 Materials
Ací teniu la taula de materials que s'ha treballat a classe:
MATERIAL
|
DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL
|
EXEMPLE
|
Materials ceràmics
|
Son sòlids inorgànics, no metàl·lics, fabricats per mitjà de
tractament tèrmic.
Tenen gran resistència tèrmica i mecànica a la corrosió i és bon
aïllant tèrmic i elèctric. Té ús estructural, en terrisseria i en
refractaris.
|
Per a fabricar
ceràmiques
i argiles
|
Plàstics
|
Els plàstics són un tipus de polímers derivats principalment del
petroli i altres hidrocarburs. Quan se’ls aplica una força prou intensa
es deformen. Destaquen dos tipus: termoplàstics i plàstics termostables.
|
Envasos de cuina.
(portaviandes)
|
Materials fotònics
|
Els materials fotònics poden transmetre senyals en forma d’impulsos
lluminosos a gran velocitat degut a la seua transparència.
|
Fibres òptiques i
dispositius LED
en semàfors.
|
Superconductors
|
Poden estar formats per òxids metàl·lics, aliatges o compostos
ceràmics orgànics o inorgànics. Conduïxen l’electricitat sense cap
resistència i sense calfar-se.
No són travessats per camps magnètics.
El problema és que les seues propietats s’obtenen a temperatures molt
baixes.
|
Trens de levitació
magnètica.
|
Biomaterials
|
Comprenen els materials d’origen
biològic i materials sintètics,que
interaccionen amb cèl·lules vives i tenen aplicacions mèdiques.
|
Virus portadors
de gens
|
Fibra de vidre
|
Fibres de xicotet diàmetre que servixen com a aïllant tèrmic. Té
propietats semblants a la fibra de carboni encara que és menys
resistent. És
emmotllable i bon aïllant tèrmic, resistix grans
temperatures i no reacciona amb àcids.
|
Per a fabricar
polímers
reforçats i fibres
òptiques.
Especialment
aplicacions
en automoció
i materials
esportius.
|
Fibra de carboni
|
Més resistent i lleugera que el carboni.
No s’oxida, permet obtindre qualsevol forma i la conserva quan se
sotmet a variacions de temperatura.
|
En aeronàutica,
automoció
i materials
esportius.
|
Aliatges (aleaciones)
|
S’obtenen amb la mescla d’un metall amb un altre o amb un no-metall.
Els electrons lliures fan que siguen bons conductors elèctrics i
tèrmics. Tenen
alta resistència, són dúctils, mal·leables, i resistents al desgast.
|
S’empren com
a elements
estructurals,
coberteries,
sanitaris, etc.
|
Materials compostos
|
Són materials de combinacions de
qualsevol dels altres materials a fi de reforçar les propietats dels
seus
components.
|
Formigó armat,
polímer reforçat
amb fibra de
vidre o amb
fibra de carboni.
|
Materials metàl·lics
|
El conjunt de processos que porten a l’obtenció de metalls des de
l’extracció de minerals en les mines fins a arribar a un metall
útil, la metal·lúrgica. A més
que estos materials poden trobar-se quasi purs en estat natural.
|
Edificació,
vehicles i
estructures de
ferro com
la Torre Eiffel.
|
12/5/14
Tema 7 Algunes propietats dels materials
L'alumnat de CMC ha realitzat la següent tabla:
PROPIETAT
|
DESCRIPCIÓ
|
EXEMPLE
|
|
Conductivitat del so
|
Propagació del so, la major part dels sòlids i
líquids són bons conductors.
|
En envans, pisos i sostres s'empren materials
aïllants de so com el porexpan.
|
|
Conductivitat tèrmica
|
Propietat
que tenen els cossos o mitjans de transmetre més o menys fàcilment d'un punt
a un altre de la seva massa, la calor.
|
Els metalls són bons conductors. En
olles de cuina metàl·liques. Els radiadors de calor.
|
|
Conductivitat elèctrica
|
Propietat que tenen els cossos o
mitjans de transmetre més o menys fàcilment d'un punt a un altre de la seva
massa, l'electricitat.
|
Cables de conducció elèctrica.
|
|
Calor específica
|
La calor necessària per a augmentar
un grau la temperatura d'un cos d'un kg de massa, depén de les característiques del cos.
|
||
Temperatura de fusió
|
Temperatura a la què un cos passa de sòlid a
líquid.
|
En les bombetes per a fer llum, s'utilitza el
wolframi que té una temperatura de fusió elevada.
Fusió de plàstics per a donar-los forma.
|
|
Densitat
|
És la quantitat de massa continguda en
una unitat de volum.
|
En les barques s'utilitza fibra de
vidre a causa de la seua baixa densitat.
Saber la concentració de metall en un
aliatge.
|
|
Fragilitat
|
Materials que es trenquen fàcilment.
El contrari de resiliència.
|
El vidre és fràgil i per a disminuir
aquesta característica s'utilitzen altres materials com recobriments
plàstics.
|
|
Resiliència
|
Capacitat que permet que un material després de patir un
cop o un trauma no es trenque. El contrari de fragilitat.
|
Una pilota de demolición.
|
|
Ductilitat
|
Capacitat dels materials per a extendre's i
formar fils.
|
El coure que s'utilitza per a fer cables
elèctrics.
|
|
Maleabilitat
|
Propietat dels metalls que els permet
estendre's en làmines o fulls.
|
En carcasses d'ordinador, portes,
safates...
|
|
Tenacitat
|
És la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se.
|
Un martell
|
|
Resistència a les forces
|
Propietat
dels cossos sòlids que els permet resistir l’acció de les forces i de les
deformacions.
|
Nylon de les rodes dels monopatins.
|
|
Elasticitat
|
Propietat dels cossos deformats de recuperar la
seva forma o volum primitiu després de la deformació.
|
En gomes per al cabell.
|
|
Duresa
|
Propietat dels materials que ens
permet fer incisions sobre altres, ratllar-los o desgastar-los.
|
El diamant s'utilitza en màquines
abrasives.
|
|
Resistivitat elèctrica
|
Cables de conducció elèctrica.
|
||
Magnetisme
|
Tendència dels materials metàl·lics
a atraure’s entre ells.
|
Brúixola.
|
|
Resistència a la corrosió
|
Niquel, plata,
titani
|
Etiquetes de comentaris:
Tema 7. Noves necessitats nous materials
Subscriure's a:
Missatges (Atom)