Tema 4. Homeopatia

 Un vídeo del programa quèquicom de TV3:

VÍDEO

Tema 1. Exercici voluntari

Llig el següent article i fes una reflexió de 10 línies on expliques la teua opinió:
Combustible científic
“No trobe lògic de refutar dades tan sols perquè semblen increïbles”, deia el prestigiós astrònom Fred Hoyle. Aquesta és la màgia de la investigació científica, que si el mètode experimental valida uns resultats –per increïbles que puguen semblar– no resulta lògic refutar-los. Fa un mes, apareixia a la prestigiosa revista British Medical Journal la sorprenent investigació d’un professor emèrit de l’Hospital Universitari de Norfolk i Norwich, amb un article titulat: “Sex, aggresion and humor: responses to unicycling” (http://www.bmj.com/cgi/content/full/335/7633/1320). El professor emèrit, de nom Sam Shuster, es va passejar en un monocicle pels carrers de la ciutat, recollint les nombroses observacions i comentaris que la seua afecció despertava en la gent. L’article és divertit, perquè en un principi no intenta constatar res més que les reaccions provocades en la societat per la seua extravagant forma de desplaçar-se: de 400 testimonis recollits, els homes en general se’n varen riure (el 75%) –un percentatge que augmenta extraordinàriament entre els més joves, fins arribar a l’insult i la desqualificació pública. En canvi, entre les dones va provocar comentaris simpàtics, alguns pietosos, però quasi tots estimulants i amables (el 90%). No obstant això, l’experiment va més enllà, i el bon Sam Shuster proposa que el sentit de l’humor depèn dels nivells de testosterona, i com més joves (i més hormonats), més propensos són a riure’s del proïsme, fins i tot d’una manera cruel i agressiva. Shuster indica, en aquest sentit, les poques dones que han estat còmiques (o que es dediquen a contar acudits), i la relació que hi ha entre l’humor i l’agressió. D’aquesta manera, i segons aquest doctor emèrit, hi ha una correlació positiva entre testosterona i sentit de l’humor. Convindreu que el resultat increïble ens pot divertir més o menys, però no per això el podem refutar. Enfileu-vos a un monocicle i ja ho veureu, us podria dir el vell doctor (dermatòleg, a més a més). Tomas Grim, un investigador de la Universitat de Palacky (Txèquia), ve de publicar a la prestigiosa Oikos un article també sorprenent, en què relaciona el consum d’alcohol (cervesa) amb la qualitat de la investigació científica (A possible role of social activity to explain differences in publication output among ecologists). En aquest cas la correlació és negativa: “Vaig analitzar les publicacions dels ecòlegs d’ocells (la meua especialització) i vaig preguntar-los quantes ampolles de cervesa bevien per setmana i ho vaig calcular per litres cada any.” L’article és metodològicament impecable, amb taules i estadístiques acuradament elaborades: “La suma de cervesa consumida per any estava significativament i negativament relacionada amb el nombre d’articles publicats.” Però el doctor Grim encara va més lluny per a testar el seu mètode: “Els habitants de Bohèmia tenen fama de beure més cervesa per càpita per any. Per tant vaig fer la predicció que tindrien també un percentatge de publicació menor respecte als altres investigadors. I efectivament, els investigadors de Bohèmia publicaren menys articles per any.” “No trobe lògic de refutar dades tan sols perquè semblen increïbles”, deia l’astrònom Fred Hoyle. És clar que ens podem demanar per a què serveixen les dades del doctor Grim, però això són figues d’un altre paner. Els fets són els fets, i sembla inqüestionable que l’activitat social --beure cervesa al pub– produeix una baixa rendibilitat científica. Qui sap si algun dia aquesta dada (litres de cervesa / any) s’haurà de consignar en un currículum científic... Comptat i debatut, em demane quanta cervesa deu beure el bon Sam Shuster. Això explicaria tantes coses...
Martí Domínguez http://www.eltemps.net/op_alt.php?num_id=130 Consulta: 24 de juny de 2010

Tema 4 - El jardiner fidel

Pel·lícula El jardiner fidel

Exercici 6 - Respecte de la pel·lícula "El jardinero fiel", Què ha descobert la protagonista que resulta tan greu? Quins interessos tenen els governs i l'empresa farmacèutica implicada?

Tema 5 - Vertader o fals

• L'ADN de diferents persones té molt en comú però existeixen diferències.
• En la tècnica "in vivo" s'extrauen les cèl·lules del pacient, es cultiven amb l'ADN recombinant desitjat i es tornen a introduir en el pacient les cèl·lules modificades.
• Que existisca una coincidència en el número de repeticions de l'ADN pres en determinat lloc i el de certa persona generalment no implica que es tracte de la mateixa persona.
• La teràpia genètica té com objectiu curar totes les persones.
• Només dos bessons idèntics poden tindre la mateixa empremta genètica, amb una probabilitat baixíssima que ocorra altra cosa.
• Existeixen reptes tècnics que consisteixen en portar un gen a un tipus específic de cèl·lula i aconseguir que s'exprese correctament.
• Les empremtes genètiques tenen la funció de detectar un individu pel seu genoma.
• S'anomenen repeticions curtes en tàndem (STR) a les repeticions d'uns pocs nucleòtids a determinats cromosomes.
• La medicina forense ha permés el desenvolupament de mètodes per a la exclusió i la identificacó de delincuents.

Tema 4. Malària

La malària o paludisme està causada pel Plasmodium que és un protozou. El mosquit Anopheles transmet aquest protozou d'una persona a una altra.

Nous Materials. Tema 7

Un programa sobre els materials geològics que són importants en la tecnologia.
LITIO POR PETRÓLEO

Tema 6. L'illa de les flors

•     LA ILHA DAS FLORES (La Isla de las Flores)

https://sites.google.com/site/veraciencies/documentals-pel-licules/documentals-pel-licules-ciencies-per-al-mon-contemporani 8-4-2014

1. Abans de veure el curt, teniu dos minuts per escriure en un full una llista...

«Imagineu-vos que, des d'aquest moment i per un temps indefinit, potser que fins i tot per a tota la vida, us aneu a viure a una illa deserta. A aquesta illa deserta esteu sols, no hi ha cap civilització, només animals salvatges, una densa selva, algun llac o riu i, per suposat, està envoltada per aigua per totes bandes; per tant, no podeu eixir d'aquesta. Abans d'anar-vos-en us done l'oportunitat d'escriure ràpidament en un full totes aquelles coses que considereu importants per viure còmodament a l'illa, de forma que  no noteu cap diferència amb el vostre estil de vida actual. Podeu dur-vos el que vulgueu i en la quantitat que creieu adequada per a una estança que pot allargar-se tota la vostra vida. la llista pot ser tant extensa com us done temps i en ella podeu posar als amics i amigues, roba menjar, aparells tecnològics (mòbil per a comunicar-vos, ordinador portàtil, TV...), llibres, una casa, un supermercat o fins i tot un vaixell per poder tornar"

Després reflexionarem sobre les llistes: número, tipus i quantitat de coses.

2. Després de veure el curtmetratge, treu de la llista elaborada totes aquelles coses que s'adquireixen amb diners. Què us queda?

3. Reflexionem: Com us sentiríeu ara en la vostra illa deserta havent perdut de sobte totes aquestes coses que consideràveu necessàries per a viure? Quin paper juguen els diners en el vostre benestar? Quina importància té en la societat actual?

4. Creus que el nostre estil de vida genera desigualtat i pobresa en altres persones? Per què?

5. Els productors de les coses que consumim, es beneficien de la mateixa manera dels productes que nosaltres?

6. Creus que es podrien donar altres formes d'obtenció, intercanvi i repartiment dels recursos que no utilitzen diners?

7. Creus que el propietari dels porcs és una persona solidària? Per què?

8. Quines dues característiques diferencien als humans de la resta dels mamífers, segons el curtmetratge? 

9. Busca informació sobre per què surt un xiquet mort quan parlen del Cesi al curtmetratge.

10. El documental acaba parlant de la llibertat: «libertad es una palabra que el sueño humano alimenta, que no hay nadie que explique y nadie que no la entienda». ¿Creus que les persones que viuen a l'abocador són lliures? I tu et sents lliure? Quines condicions s'han de donar per viure en llibertat?

11. Elabora una frase amb les següents paraules relacionades amb el documental: solidaritat-justícia- llibertat- relacions d'intercanvi-desigualtat-pobresa.

12. Una tomaca és plantada, conreada, transportada i venuda al supermercat, però es fa malbé i acaba al fem. A "La Isla de las Flores" es seguida fins al seu vertader final, entre animals, fem, dones i xiquets. Quin sistema econòmic permet aquest recorregut? Per què l'ésser humà l'accepta?

13. Opinió personal justificada. T'ha agradat el curt? Creus que aquest tipus de documentals serveix per alguna cosa?

Decreixement

Us recomanem que busqueu informació sobre Carlos Taibo que explica el decreiximent.

Tema 7 Materials

Ací teniu la taula de materials que s'ha treballat a classe:

MATERIAL	DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL	EXEMPLE
Materials ceràmics	Son sòlids inorgànics, no metàl·lics, fabricats per mitjà de tractament tèrmic.  Tenen gran resistència tèrmica i mecànica a la corrosió i és bon aïllant tèrmic i elèctric. Té ús estructural, en terrisseria i en refractaris.	Per a fabricar  ceràmiques  i argiles
Plàstics	Els plàstics són un tipus de polímers derivats principalment del petroli i altres hidrocarburs. Quan se’ls aplica una força prou intensa es deformen. Destaquen dos tipus: termoplàstics i plàstics termostables.	Envasos de cuina.  (portaviandes)
Materials fotònics	Els materials fotònics poden transmetre senyals en forma d’impulsos lluminosos a gran velocitat degut a la seua transparència.	Fibres òptiques i  dispositius LED  en semàfors.
Superconductors	Poden estar formats per òxids metàl·lics, aliatges o compostos ceràmics orgànics o inorgànics. Conduïxen l’electricitat sense cap resistència i sense calfar-se.  No són travessats per camps magnètics.  El problema és que les seues propietats s’obtenen a temperatures molt baixes.	Trens de levitació magnètica.
Biomaterials	Comprenen els materials d’origen  biològic i materials sintètics,que  interaccionen amb cèl·lules vives i tenen aplicacions mèdiques.	Virus portadors  de gens
Fibra de vidre	Fibres de xicotet diàmetre que servixen com a aïllant tèrmic. Té propietats semblants a la fibra de carboni encara que és menys resistent. És emmotllable i bon aïllant tèrmic, resistix grans temperatures i no reacciona amb àcids.	Per a fabricar  polímers  reforçats i fibres  òptiques. Especialment  aplicacions en automoció  i materials  esportius.
Fibra de carboni	Més resistent i lleugera que el carboni.  No s’oxida, permet obtindre qualsevol forma i la conserva quan se sotmet a variacions de temperatura.	En aeronàutica,  automoció i materials  esportius.
Aliatges (aleaciones)	S’obtenen amb la mescla d’un metall amb un altre o amb un no-metall. Els electrons lliures fan que siguen bons conductors elèctrics i tèrmics. Tenen  alta resistència, són dúctils, mal·leables, i resistents al desgast.	S’empren com  a elements  estructurals,  coberteries,  sanitaris, etc.
Materials compostos	Són materials de combinacions de  qualsevol dels altres materials a fi de reforçar les propietats dels seus  components.	Formigó armat,  polímer reforçat  amb fibra de   vidre o amb  fibra de carboni.
Materials metàl·lics	El conjunt de processos que porten a l’obtenció de metalls des de l’extracció de minerals en les mines fins a arribar a un metall útil, la metal·lúrgica. A més  que estos materials poden trobar-se quasi purs en estat natural.	Edificació,  vehicles i  estructures de  ferro com  la Torre Eiffel.

Tema 7 Algunes propietats dels materials

L'alumnat de CMC ha realitzat la següent tabla:

PROPIETAT	DESCRIPCIÓ		EXEMPLE
Conductivitat del so	Propagació del so, la major part dels sòlids i líquids són bons conductors.		En envans, pisos i sostres s'empren materials aïllants de so com el porexpan.
Conductivitat tèrmica	Propietat que tenen els cossos o mitjans de transmetre més o menys fàcilment d'un punt a un altre de la seva massa, la calor.		Els metalls són bons conductors. En olles de cuina metàl·liques. Els radiadors de calor.
Conductivitat elèctrica	Propietat que tenen els cossos o mitjans de transmetre més o menys fàcilment d'un punt a un altre de la seva massa, l'electricitat.		Cables de conducció elèctrica.
Calor específica	La calor necessària per a augmentar un grau la temperatura d'un cos d'un kg de massa, depén de les característiques del cos.		En vaixelles d'argila o porcellana que no perden fàcilment la temperatura. Un termo que manté la temperatura del contingut.
Temperatura de fusió	Temperatura a la què un cos passa de sòlid a líquid.		En les bombetes per a fer llum, s'utilitza el wolframi que té una temperatura de fusió elevada. Fusió de plàstics per a donar-los forma.
Densitat	És la quantitat de massa continguda en una unitat de volum.		En les barques s'utilitza fibra de vidre a causa de la seua baixa densitat. Saber la concentració de metall en un aliatge.
Fragilitat	Materials que es trenquen fàcilment. El contrari de resiliència.		El vidre és fràgil i per a disminuir aquesta característica s'utilitzen altres materials com recobriments plàstics.
Resiliència	Capacitat que permet que un material després de patir un cop o un trauma no es trenque. El contrari de fragilitat.		Una pilota de demolición.
Ductilitat	Capacitat dels materials per a extendre's i formar fils.		El coure que s'utilitza per a fer cables elèctrics.
Maleabilitat	Propietat dels metalls que els permet estendre's en làmines o fulls.		En carcasses d'ordinador, portes, safates...
Tenacitat	És la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se.		Un martell
Resistència a les forces	Propietat dels cossos sòlids que els permet resistir l’acció de les forces i de les deformacions.		Nylon de les rodes dels monopatins.
Elasticitat	Propietat dels cossos deformats de recuperar la seva forma o volum primitiu després de la deformació.		En gomes per al cabell.
Duresa	Propietat dels materials que ens permet fer incisions sobre altres, ratllar-los o desgastar-los.		El diamant s'utilitza en màquines abrasives.
Resistivitat elèctrica	És la capacitat que té un material a oposar resistència al pas de l'electricitat.		Cables de conducció elèctrica.
Magnetisme	Tendència dels materials metàl·lics a atraure’s entre ells.		Brúixola.
Resistència a la corrosió	Moltes de les màquines de ferro que estan a la intempèrie tenen el problema que l'oxigen les corroeix i el cost és molt car. Per evitar això s'utilitzen tècniques de revestiment les més utilitzades són les de plàstic o pintures amb òxids de plom, com el mini.		Niquel, plata, titani